ELS FOCS DE SANT JOAN
La consagració de Robert Gerhard
El 5 de gener de 1970 moria, a l’exili de Cambridge, Robert Gerhard i Oenwaelder, el compositor català més universal de tots els temps nascut 74 anys abans a Valls. Això vol dir que el 2020 es commemora el cinquantenari del seu traspàs i el 2021 el 125è aniversari del naixement.
És per això que els anys 2020 i 2021 estan declarats, pel Govern de la Generalitat de Catalunya, Any Gerhard. Dos anys que han de servir per reivindicar aquesta gran figura nacional i internacional, incomprensiblement oblidada, del patrimoni musical català. De l’extens catàleg de Robert Gerhard destaca la seva producció per al ballet: Ariel, Soireés de Barcelona, Pandora, Don Quixot i Alegrías.
El ballet Soireés de Barcelona (1936-1938), originalment anomenat Els focs de Sant Joan i encarregat pel Coronel De Basil (Ballets Russos de Montecarlo), és una obra marcada per la tragèdia de la Guerra Civil i l’Exili. Una obra que ha romàs, fins ara, mai representada amb ballet. Inspirat en les festes del foc dels Pirineus, el ballet està plagat de melodies tradicionals catalanes, tractades amb la radical modernitat de l’època, tot conformant una obra que s’ha convingut en considerar com la Consagració de la Primavera catalana.
FITXA ARTÍSTICA
Direcció Artística i coreografia : Miquel G. Font
Direcció musical: Miquel Villalba
Coproducció: FICTA EDICIONS
Música: Robert Gerhard
Piano: Miquel Villalba
Durada: 60 minuts
Direcció musical i piano: Miquel Villalba
Comença la seva formació musical a l’Escolania de Montserrat sota la tutela del Pare Ireneu Segarra amb qui realitza gires per Europa i Japó. Continua els seus estudis a Barcelona amb Pere A. Balcells i al Conservatori Superior Municipal de Música amb Antoni Besses. Becat per diverses institucions estatals i privades, realitza estudis de perfeccionament a Antwerpen (Bèlgica) amb el mestre Frederic Gevers, el qual no dubtà a qualificar-lo com “un dels pianistes més dotats de la seva generació”. El seu interès per la música contemporània el porta, posteriorment, a treballar amb Claude Helffer a París.
En la seva brillant trajectòria acadèmica cal destacar els Premis d’Honor de Piano i d’Acompanyament. Ha guanyat, també, nombrosos premis en concursos nacionals i internacionals de piano (Albacete, Granada, Berga, Carlet, “Maria Canals” de Barcelona, Eivissa, “Jonge Virtuozen” de Bèlgica, etc.) i ha estat guardonat amb el Premi de l’Associació Catalana de Compositors i el Premi “ Generalitat de Catalunya”.
Ha actuat en recital, en grups de cambra i com a solista amb orquestra a Espanya, França, Bèlgica, Alemanya, Regne Unit, Bulgària, Brasil, Veneçuela, Filipines i amb directors com Beat Furrer, Frank Ollu, Georges E. Octors, Ernest Martínez, Francisco de Gálvez i Juanjo Olives. La crítica l’ha seguit sempre amb entusiasme: “intèrpret curós i intel·ligent, dotat d’una tècnica precisa i flexible, i d’un so bellíssim” (La semaine d’Anvers, Bèlgica); “tècnica prodigiosa i mecanisme perfecte” (El correo de Andalucía) ; “pianista de dots impressionants: mestria tècnica, seguretat en els propis mitjans i exactitud interpretativa… músic de gran personalitat… un mestre” (Diari ABC) ; “excepcional M. Villalba” (Jorge de Persia, La Vanguardia) .
Pianista de gran versatilitat, el seu repertori abasta des del Renaixement fins els nostres dies i el seu recolzament a la música actual és avalat per nombroses dedicatòries de compositors contemporanis i per l’estrena d’obres de Benet Casablancas, Hèctor Parra, Jesús Torres, Josep Soler i Francesc Civil, entre altres.
La seva àmplia discografia comprèn una vintena de discos amb obres que van des de J. S. Bach a Paul Hindemith o Robert Gerhard. D’aquests, cal destacar els 5 volums de la integral pianística de Manuel Blancafort per al segell Naxos, que ha estat aplaudida per la crítica especialitzada europea, les Variacions Goldberg de Bach o la integral dels ballets per a dos pianos d e R . Gerhard per al segell Ficta.
